Falles

Avui faig aquesta entrada contant com van anar les falles a València.
Vam agafar el tren les meues amigues i jo, vam arribar a les 12 del matí. Una vegada allí vam començar a veure totes les falles que hi havien, la de la plaça que per a mi era una de les millors, a més era molt gran i havien representats esportistes coneguts . . .
També vam veure les falles que estaven prop de l'estació de tren, eren molt boniques, i fins i tot vam arribar a veura la falla guanyadora. La veritat es que era una de les millors.

Anastasia, jo, Mireia, Belen, Elena i Lirios (de esquerre a dreta)

Una hora avanç de que feren la mascletà vam anar a menjar un poc , a la zona on venien menjars "medievals".
Una vegada vam acabar vam anar correguents a la plaça per ficar-se en un lloc bo per a veure la mascletá, pero estava tot ple de gent, es vam ficar molt lluny, pero es veia i sentia molt bé. Va hiaure un moment en que entre tanta multitud de gent no podiem ni avançar ni anar enrere (Que mal meu vaig passar en aquell moment!), quan ja es va acabar, vam anar a dinar al Mc Donal's, i despres a fer-se un gelat.
Vam pegar varies voltes per allí fins que a l'hora de berenar vam anar al "Starbuck's" per a ferse un batido, que estava molt bo per cert. :P

El millor del dia va ser a l'últim, a les 8 de la vesprada, vam anar a comprar els tickets tot anava be fins que quan teniem que pujar al tren, casi agafem el equivocat! Se'n anavem a Múrcia!!!!!!! Menys mal que hi havia un home controlant i ens va preguntar que si no ...

En resum, va ser un dia espectacular, seu vam passar molt bé , espere tornar a repetir-ho a l'any que ve.

"Ojalá Fuera Cierto"

Lauren és un metge de l'Hospital Sant Francisco Memòria. És una dona activa i positiva, apassionada pel seu treball. Un matí en la qual es prepara per a una eixida, té un accident amb el seu cotxe, dóna diverses voltes de campana. Hores després el diagnostique metge és concloent: mort cerebral amb constants mèdiques estables.


D'altra banda, Arthur és un arquitecte, que es trobarà a Lauren en la seua casa asseguda en un armari ja que el cos de Lauren s'ha separat del seu esperit i est ha tornat a la seua antiga llar (la llar de la qual ha llogat Arthur perquè la família de Lauren ho va posar en lloguer). El que Arthur no s'imaginava és que es vera obligat a compartir la llar amb algú que ell solament pot veure.
Lauren ha aconseguit formar part de la vida quotidiana sense ser vista. Arthur converteix a Lauren en el centre de la seua vida, en la seua raó d'existir, en un amor que la majoria no pot comprendre.
Arthur, al llarg de la història, fa tot el possible per salvar la vida de Lauren encara que han de passar per molts obstacles. Ell aconsegueix que la mare d'ella retire la decisió que havia pres, de desconnectar-la de la màquina que feia que seguira en vida.

En la novel·la , l'autor fa una confusió a nivell mèdic del que són els comes profunds. Algunes persones aconsegueixen eixir d'ella, després de molts anys, però d'altra banda moltes unes altres no ho aconsegueixen. L'autor planteja que pot succeir mentre s'està en aqueix estat en el qual no se sap si està mort o viu. El tema principal d'aquest llibre és la lluita per la vida, l'amor i solidaritat. En el moment que Lauren li explica a Arthur que està en coma i necessita ajuda, aquest la creu i junts comencen una investigació. Però el problema és … Creuries en alguna cosa com açò?

Al meu entendre el llibre ho recomanaria a aquelles persones que vulguen entrar en una “aventura” per la lluita d'intentar no morir i aconseguir tot el que es proposen. I també veure la història d'amor que apareix narrat. És un llibre que no es fa pesat de llegir, et “enganxa” des de la primera fulla. Vos assegure que vos va a agradar molt, a més és ràpid i entretingut de llegir. Els llibres que ha escrit aquest escriptor (Marc Levy) són molt interessants que relaten boniques històries.