Després de transcórrer aquest esdeveniment apareix la figura de Pepe el Romano, pretendent d'Angoixes en principi per ser la filla major i per tant l'hereva, però també se sentia atret per la bellesa d'una altra de les filles de Bernarda, Adela, i al seu torn també és estimat per una altra de les filles Martiri.
Est és un dels enfrontaments que li dóna més joc a Lorca a l'hora d'explicar l'obra ja que apareix l'autoritarisme de Bernarda i la rebel·lia de les seues filles.
També apareixen els temes de les diferències socials en algun moment de l'obra.
En la casa es viu un ambient de dictadura amagada sota la sobreprotecció maternal. Al llarg de l'obra, la casa dóna una imatge d'austeritat i sobrietat, però sobretot de presó, on tots els seus presos se senten oprimits dins d'aqueixos murs per una mateixa persona, Bernarda, que és el personatge que representa l'autoritat màxima.
El món exterior és un món rural regit per una societat on governa el masclisme i la hipocresia de les persones davant el qual diran.
